Search results for " crítica literària"
showing 3 items of 3 documents
Poetes catalanes i poetes angleses als anys d'entreguerres. A propòsit d'una antologia ja feta i una per fer
2015
L’objectiu principal d’aquest article és estudiar la poesia femenina catalana del període d’entreguerres aplicant dues metodologies: d’una banda, la literatura comparada, tot relacionant les escriptores catalanes amb les escriptores angleses del mateix període; i de l’altra banda, la crítica feminista, utilitzant alguns dels seus paradigmes. L’altre gran objectiu és reivindicar la qualitat d’algunes d’aquestes autores, com ara Roser Matheu, M. Teresa Vernet, Simona Gay, Maria Perpinyà i Cèlia Viñas, i també posar de manifest la importància que haurien de tenir en la història literària catalana contemporània.
Elles prenen la paraula. Recuperació crítica i transmissió a les aules de les escriptores valencianes de postguerra: una perspectiva des de l'educaci…
2013
Elles prenen la paraula. Recuperació crítica i transmissió a les aules de les escriptores valencianes durant el franquisme: una perspectiva des de l'Educació Literària sorgeix de la necessitat de recuperar obres i autores valencianes i un afany per reconciliar-se amb elles. Encara que no ho semble, o que semble una obvietat, d'escriptores valencianes n'hi ha hagut, al llarg de la història, i si ara mateix no funcionen com a referents literaris col·lectius és perquè se'ls ha negat la possibilitat de ser reconegudes com a part integrant del patrimoni cultural valencià, ja que, com afirma Lluís Alpera (2004:37) l'estudi del llegat literari femení al País Valencià: ¿és un dels temes que reclame…
«Herois» i escriptors als articles de Gabriel Alomar al diari «El Día» (1921-1931)
2012
Gabriel Alomar va publicar nombrosos articles al periòdic El Día. Alguns d’aquests escrits parlaven sobre obres literàries i sobre escriptors catalans, espanyols i europeus (Jacint Verdaguer, Santiago Rusiñol, Joan Maragall, Joan Alcover; Cervantes, Fray Luis de León, Moratín, Ramón Pérez de Ayala, Vicente Blasco Ibáñez; Ibsen, Anatole France, Gide, Voltaire, Mistral, Renan, Tolstoi...). Alomar no pretén emetre judicis estètics amb la finalitat d’orientar l’escriptor i el públic, sinó analitzar determinades idees o conceptes, per la qual cosa també comenta llibres d’història i assaigs. A partir de les seves opinions, que sobretot se centren en aspectes ideològics, es pot deduir que segueix …